" Hay vida después de la basura". La nostra experiència a Reciclamadrid 2011

foto de la instal.lació de Sol Courreges

Aquest passat cap de setmana, vem visitar Madrid en ocasió de la nostra participació a
Reciclamadrid, Tercer Saló Internacional del Reciclatge d'Art. 

Vem fer un kit kat en la nostra activitat per poder acudir a la inauguració de divendres al matí.

Així que amb la lleganya posada, el nostre viatge al fons del reciclatge s'iniciava a les 5 del matí... i vem arribar pels pèls just quan li tocava el torn a Susana Aparicio Ortiz (Sussanglass), directora de Reciclamadrid, artista del vidre i amiga virtual que finalment vem poder conèixer en carn i ossos. L'acompanyaven els portaveus de Fundació La Caixa, IED (Instituto Europeo di Design), PEFC España i Fundesarte (Fundació española per la innovació de l'artesania) que van explicar els motius de la seva participació i els projectes presentats.

Ansiosos per veure l'exposició de Joies per un Món Més Sostenible, vem iniciar després de les presentacions, el nostre recorregut per les sales del Museu Cosmo Caixa, en que vam anar descobrint que els tres projectes expositius de Reciclamadrid: El de Disseny en l'any Internacional dels Boscos, Eco-art, i Joies per un Món Més Sostenible es trobaven també reciclant l'espai, entre l'exposió permanent del museu, així podiem veure escenes tant insospitades i belles com aquestes:

Einstein entre dissenys dels alumnes del IED i un cap de triceràtops entre origamis textils. Tots aquests dissenys, alguns d'ells d'inspiració marina i futurista, van ser realitzats amb prendes reciclades de la marca Inditex.

Vam trobar moltes peces interessants com aquestes sandàlies fetes amb els cables dels auriculars que es donen a trens i avions i que gràcies al reciclatge que podran gaudir d'una nova vida.

Fascinants les escultures de l'alemanya afincada a Tenerife, Dora Prehn, ensinistradora d'ombres, a qui vam tenir el plaer de conèixer, i que va realitzar especialment per a l'ocasió dues escultures amb clar referent madrileny: el "oso" i el "madroño".

Es successeïen vitrines amb peces de carta pesta, pitilleres, bosses de mà fetes en cartró de Pablo Sillicz i Peggy Duscha.

foto: Pablo Silicz

Arribant a la sala de l'exposició de Joies per un Món Més Sostenible, a la cúpula de Cosmo Caixa ens vam trobar la instal.lació d'ocells de vinil de Sol Courreges, foto que inicia aquest article, i una col.lecció de fotografies impressionants sobre natura. Un cop a la cúpula descobriem un món on els cds, el cautxo, copes i pots de vidre, plàstic, sobres de cuina, mutaven per resignificar-se.

foto: sussanglass

I allí estaven els membres de la nostra col.lecció Anèmona, esperant-nos amb impaciència dins la seva vitrina.

foto: David Hierro

Cansats per el viatge vam decidir fer una parada per dinar i anar a deixar el nostre equipatge a l'hotel. Després de perdre'ns i trobar-nos per els polígons industrials d'Alcobendas finalment vem arribar a l'hotel on ens allotjavem. A l' aparcament, dins un cotxe, vem trobar Núria Torrente i David Hierro (Nutopía), Martín Tarifeño (Proyecto Dipa), Roc Vernís i Montse de Alba que anaven de camí a l'Auditori per acodir a les conferències de bones pràctiques. 

Vam deixar l'equipatge volant i vam arribar  tard a la sala de conferències... ens vem perdre la intervenció de Pablo Silicz :-(  sobre el reciclatge del cartró, però vem poder ser espetadors de la conferència de David Hierro reflexionant sobre les pràctiques de reciclatge als tallers artesanals i sobre el Síndrome d'Intolerància Química, una enfermetat que no està reconeguda a Espanya i que confina entre quatre parets a moltes persones que queden atrapades en una bombolla que els protegeix de l'exterior. Nuria Torrente i Martín Tarifeño han dedicat una instal.lació titulada "Mundos burbuja", a aquesta enfermetat gairebé desconeguda.

foto: Nutopía

Després de la magistral i dura conferència de Manuel Quirós sobre la Química que el nostre cos té "gràcies" als sistemes de producció, vem decidir posar fi al dia, prèvia visita obligada per el bar de tapes, on vem tenir el plaer de conèixer i compartir inquietuds amb Pablo Silicz , Roc Vernís (tallador de vidre) i Montse de Alba (dissenyadora textil) participants aquests dos últims de l'exposició "La Química de los Materiales".

Dissabte ens vem perdre l'actuació estelar del percussionista Doctor Bucketman que va trigar 10 mesos en afinar la seva particulatr bateria feta amb olles i paelles, per anar a visitar el centre de Madrid. 

Per la tarda vem passar per el taller de reciclatge de cartró en que vem poder fer un taburet que va suportar el pes d'un dels participants (80 quilets), i no assegut sinó totalment de peu. Ohhhhhhhhh... impressionant! Us recomenem que visiteu la pàgina de Pablo Silicz per veure els seus treballs amb aquest material al que la majoria de vegades només donem un sol ús:

Després de la cloenda de tallers: en plàstic, cartró, carta pesta, juguets vem poder sortir a la plaça de Cosmo Caixa per gaudir de la instalació de Carlos Fontales, mestre de cistelleria, que creà un bosc amb fusta teixida sobre els fanals del recinte.

Aquella nit vem poder disfrutar de la companyia de vells amics d'estudis, d' amics cibernètics que es van materialitzar, de mags de les miniatures, de noves cares que esperem ens acompanyin en properes aventures. Un gran dia!

Diumenge era un dels dies que esperava amb més ànsia, ja que per fi podria assistir al taller de reciclatge de vidre, en que gràcies a Susana Aparicio (la professora del taller i directora de Reciclamadrid) vaig poder seure devant el foc i probar per primera vegada, d'utilitzar el soplet com a tècnica per crear peces de vidre en volum per a joieria. Els nens que visitaven Cosmo Caixa estaven fascinats... ve, no només els nens... l'aglomeració era tanta que els nostres amics, que iniciaven el seu viatge de retorn a Barcelona no van poder despedir-nos...

Reciclamadrid també presentava un cicle de curtmetratges del que només vem poder veure el passe de familia 68, la història d'una familia que viu en un abocador d'escombreries. Sense paraules...

Per la tarda amb l'emoció del vidre a les mans, vem anar a visitar el Prado... un compte pendent, i per fi vaig poder disfrutar entre l'aglomeració del Jardín de las Delicias de El Bosco, de les Menines i els Borrachos, de Van der Weyden i Caravaggio.

Un cap de setmana llaaarg i intens, plè de persones inquietes, que ens ha carregat les piles per continuar amb el nostre dia a dia. Gràcies a tots!

Si voleu veure amb detall les imatges de tots els participants no deixeu de visitar:

la pàgina de Reciclamadrid.